Vies Romanes a Catalunya
Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l'Imperi, però ràpidament van adquirir importància econòmica, facilitant el comerç i les comunicacions. El desenvolupament de la xarxa de vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l'Imperi. L'anomenat Itinerari d'Antoní és el document antic més complet per a l'estudi de les vies romanes, i data de finals del segle III.
Es van usar pedres de distintes grandàries per a construir unes calçades sòlides: les pedres grans es col·locaven en la base i sobre aquestes s'establia una capa de pedres més reduïdes. En alguns casos, normalment en les rutes més importants, sobre aquests fonaments es col·locava un ferm de llambordes.
Diverses ciutats conserven restes del seu traçat, que segueix aproximadament el de l'actual autopista AP-7. N'hi ha un tram força llarg visible al municipi d'el Perelló (Baix Ebre).
L'arc de Berà està situat sobre aquesta via que passava per sota.
A Barcelona duu el mateix nom un dels carrers principals de Sarrià-Sant Gervasi, que uneix l'Avinguda Diagonal amb els túnels de Vallvidrera, passant per la plaça Molina. Pel seu subsòl transcorre gran part de la línia 6 dels Ferrocarrils de la Generalitat.A Tarragona duu el nom de Via Augusta el carrer que dóna entrada a la ciutat per l'est, per on passava la carretera de Barcelona (N-340) abans de construïr-se la carretera de circumval·lació.
